Rutter a Alaró

Un petit gran miracle: conseguir que una massa coral de músics no professionals defensin damunt d’un escenari una obra llarga i complexa com és el Requiem de John Rutter, obra de la qual no tenen referències prèvies més enllà de la interpretació a Londres. Aquell fou el punt de partida d’aquesta aventura: un concert participatiu s’ha estès fins a concretar-se en una estrena a Mallorca, on poca gent coneixia l’obra (i fins i tot l’existència) d’aquest compositor contemporani que encara és ben viu.

M’ha agradat la versió. S’aguanta bé, camina. Té diversitat de registres i s’entén. Mèrit de n’Irina, que li ha donat una empenta quasi didàctica a la interpretació, tan pel que fa al públic com als cantaires i instrumentistes. Clara, inteligible, propera. Conduïda amb autoritat i criteri. Molt bona la feina de conjunció i coordinació, que es concreta en un producte coherent i convincent. La massa coral, especialment les dones, s’han llençat amb ganes i convicció, entregades al seu paper sense pors ni dubtes. Alguns moments realment brillants i molts d’emocionants. Na Rosa: expressiva, bon frasseig i aguts nets, una solista valenta que ha defensat amb musicalitat la seva aportació.

Crec que la resposta del públic confirma aquestes impressions. Agraïment doble: cultural (pel valor de l’estrena i la participació) i artístic (per la qualitat tècnica i l’esforç) Tot un esdeveniment que dignifica la gent que l’ha fet possible i tot el poble
Per arrodonir-ho: impecables el programa de mà i la logística.

I algunes fotos, segur que després en vendran moltes més:

Irinacollage