Raimon Boix
Parlaven d’un català que tocava molt bé, i jo el vaig veure i sentir com tocava Paganini entre assaig i assaig davant la mirada encuriosida dels col·legues. Va arribar a tocar algun concert com a solista (record el concert en La de Bach) però jo diria que aviat es va adonar que aquí no tenia més futur que el de la daurada mediocritat de la que parla Horaci. Es quedà a Mallorca perquè, malgrat la mediocritat i mesquinesa d’aquella època, es trobava a gust enfora del món. Li vaig demanar que em fes classes un moment de la meva vida on no sabia el que cercava. El seu pis devora Jaume II semblava un refugi, i de fet guardava un calefactor davall del llit. Amable i silenciós, discret i tímid, tenia però les idees més que clares. Tocava el violí sense cap ortopèdia, a pèl, i fins i tot alguna vegada un director simfònic es feia creus d’aquesta extravag+ancia que pen Raimon no era tal, ans al contrari. Defugia del romanticisme exaltat quan encara no estava de moda el barroc, i ho feia per convicció personal. Rebutjava l’amplificació que havia convertit el violí en un instrument esportiu per a gimnastes, M’animà a dirigir el cor d’Esporles i fer més música (classes, tocar) allà perquè s’identificava amb la imatge del músic de poble. A la seva manera, ell també va triar ser-ho quan es refugià en una Simfònica provinciana on ni tan sols competí per ser concertino. Solitari i pensador, el vaig veure fa uns mesos acompanyant un grup de joves músics a punt d’enlairar-se cap a Sardenya. Sembalava feliç, pot ser perquè s’havia jubilat, però més perquè feia de tutor de cambra i podia exercir aquella voluntat d’ensenyar que devia tenir quan arribà. Avui he sabut que ha mort. Descansi en pau
Hola,
m’agrada veure com hi ha gent que li dedica unes paraules a aquesta gran persona, i gran músic.
Jo era una d’aquells joves que anaven amb ell a Sardenya…era un excel·lent company d’orquestra, conversador, amic i mestre. No m’imagin els assatjos sense ell…no els vull imaginar.
L’anyorarem moltíssim.
Salutacions.
Gracias por este artículo tan entrañable. Raimón ha sido, en efecto, una persona que ha dejado huella en esta isla. Además del concierto en La menor de Bach yo recuerdo otro concierto, el de Max Bruch, que interpretó como solista con la antigua orquesta Ciutat de Palma, bajo la batuta de Julio Ribelles (yo tocaba la viola en la orquesta por aquel entonces). También interpretó el Concierto de violín de Torrandell, que por cierto viene incluido en la temporada de la Simfònica, en diciembre de este año.
Tal vez lo que me parece más destacable de su vida es que durante los últimos años ha supuesto una influencia notable para muchos músicos jóvenes que se dedican a la música barroca. De una manera sutil, con la autoridad sencilla que confiere el conocimiento profundo y erudito, Raimón ha creado escuela.
n’Agustí Aguiló (músic atípic per la seva cultura i inquietud artística) publicà un text el dilluns 28 de setembre al Diario de Mallorca, que reproduesc textualment:
Dedicatòria a Raimon Boix
A tots ens ha sorprés l´acomiadament del nostre amic Raimon Boix. L´ Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” commemora el dimecres dia 30 de setembre de 2009, el seu XXè aniversari amb un concert especial que fa a l´Auditòrium de Palma. Amb aquesta data tant important, no hi podrà ser el nostre amic i estimat músic violinista Raimon Boix, ja que ens ha deixat, traspassant cap el Pare, el passat divendres 24 de setembre, dia de la festivitat de la Mercè, a les onze del vespre a l´hospital de Son Llàtzer.
Ell, com d´altres músics, fóu un dels que va iniciar la tasca de l´Orquestra Simfònica, ara fa 20 anys. No sols va trobar un entorn artístic important, sinó un lloc d´acollida familiar. Davant d´aquesta gran pèrdua artística i humana, la vida musical de Mallorca està en dol. Una de les característiques importants d´aquest gran artista va ser la seva sensibilitat; sempre amb inquietuts de recerca, pol·líglota de grans coneixements d´història, de filosofia, de teologia, de literatura, d´història de l´art, i especialment de música antiga.
Fa molts d´anys que conec en Raimon Boix, ell escoltava sempre a les persones amb les mans plegades i amb especial atenció, amb una gran bondat, i sempre rebent el millor consell. El recordo sempre visitant llibreries, museus, esglèsies, biblioteques, i també com a gran viatger, per a conèixer la cultura d´altres països, i sempre sorprenent-nos de la seva sabiduría en qualsevol tema referent a la música, a l´art i la cultura. En Raimon ens deixa una tasca a seguir, de senzillesa, d´humilitat i d´humanitat, i nosaltres des de aquí, el tindrem sempre en el nostre record.
Avui dissabte, he llegit un llarg i emocionat comiat escrit per Ricard Cabot al diari Ultima Hora, secció Cartas al director, que no està disponible a Internet
quan en Raimon va marxar a Mallorca vam entendre que ho feia captivat per la bellessa dels seus paissatges , després varem comprobar que també s`havia convertit en un refugi, s`havia fet un mon a la seva mida per protegir-se del mercadeig que regnava en el mon de la música i al que ell ben aviat hi varenunciar, per cultivar-se com a músic i com a persona integra. Durant aquest darrer any hem pogut saber que tambè estaba aquí per moltes persomas que el respectaban i estimaban, i a las que ell tambè va correspondre volen quedar-se aqui fins el final dels seus dias. Desde aqui vull agrair les lletres que li heu dedicat com un sentit homenatge a una persona molt húmil que tenia un gran amor per la música, les illes i la seva gent, descansi en pau